Què és "Cases que no existeixen"?
"Cases que no existeixen" és un projecte d'acció i recerca participativa sobre el fenomen de la construcció de finques en sòl rústic a l'illa de Mallorca. És a dir, som una investigació fet per i amb la gent de Mallorca sobre les conegudes "cases de fora vila”, habitatges unifamiliars a fora dels nuclis de població i dels pobles.
Mallorca, una illa de recursos limitats i territori fràgil, ha vist com aquestes construccions s'han anat estenent de manera accelerada en les darreres dècades. Les cases als afores dels pobles i de Ciutat han deixat de ser una excepció per convertir-se en una part habitual del paisatge. S'han rehabilitat antigues finques i, sobretot, se n'han construït de noves, sovint amb un fort vincle amb el turisme —ja sigui com a segones residències per a locals o estrangers, o com a habitatges de lloguer vacacional.
Tanmateix, moltes d'aquestes construccions s'han fet de manera informal, sense els permisos d'obres corresponents o incomplint la normativa urbanística i territorial vigent. Alhora, tenen un impacte important sobre el consum de l’aigua, sobre la mobilitat dels nostres pobles i sobre la destrucció dels nostres paisatges. Davant aquesta complexitat, el debat públic sobre el fenomen ha estat sovint allunyat de les dades i una avaluació del fenomen. D’aquesta manera, al llarg de molts anys, mesclant-se permissivitat amb solucions parcials, la societat mallorquina no ha estat capaç d’oferir un model territorial pel seu sòl rústic.
Tot plegat configura un repte de gran magnitud per a l'illa: com actuar en un territori edificat sense planificació? Com repensem les cases a fora vila assumint el pes econòmic i social que tenen a l’illa?
És el moment de deixar d’actuar com si aquestes cases no existissin. Junts hem de construir un projecte pel nostre sòl rústic basats en frenar noves construccions, mitigar els impactes de les existents i construir estratègies de planificació i intervenció que sorgeixin del diàleg entre totes els actors i dels contextos diversos que trobem a cada localitat de Mallorca.
Què fem a "Cases que no existeixen"?
1. Visibilitzar la problemàtica amb dades objectives i accessibles:
Recopilem informació objectiva i accessible sobre l’abast i les característiques de les cases en sòl rústic. Usant la ciències de dades, cartografiem i assenyalem els impactes d’aquestes finques, amb la màxima transparència i el màxim rigor.
2. Obrir espais de debat amb la ciutadania i els actors locals:
A través d’una metodologia de recerca participativa, generem espais col·lectius de reflexió i participació per entendre els principals reptes socials, ambientals, legals i econòmics associats a aquestes construccions.
3. Proposar accions de mitigació i intervenció fruit de la implicació de tots els agents:
Defensem l’ús de les dades i la participació com a instruments per planificar un futur diferent per al sòl rústic de cada poble, lluny de solucions parcials o generalistes. Àrea a àrea, localitat a localitat, podem dissenyar esforços de planificació i intervenció que frenin els impactes d’aquestes construccions.
Qui hi ha darrere el projecte?
El projecte és dirigit per Miquel Rosselló Xamena (Pollença, 1998), jurista i politòleg i estudiant del Màster en Planificació Urbana del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Tot i això, aquest és un projecte col·lectiu, en què molta gent hi ha contribuït i participat a través diverses accions que han implicat la ciutadania.
Des del desembre del 2024 fins avui, s’han anat realitzant diverses accions en el marc del projecte, generant una comunitat de gent al voltant del projecte de “Cases que no existeixen”. Aquestes són les accions fetes fins ara:
Nombre total d'actes amb la ciutadania realitzats
5
Nombre total de treball de camp (visites sobre el terreny)
10
Entrevistes, obervacions directes i reunions amb experts realitzades
27
Nombre total de persones que han col·laborat, participat o han estat entrevistades en el marc del projecte
67
Aquest treball forma part de la tesi de màster de Miquel Rosselló Xamena, titulat “Houses That Do Not Exist. Touristification, Informal Housing, and the Politics Over Land of the Mediterranean”, amb el suport de les Beques de la Fundació “la Caixa” i les PKG Fellowships del PKG Center del MIT.Alhora, la pàgina web ha estat elaborada amb l'ajuda de "entre lindes. laboratorio de datos para el activismo".
Volem agrair el suport del professorat del Departament d’Urban Planning del MIT pel seu suport.També a les persones que han participat a Pollença i ens han facilitat dades per la realització del treball de camp i les anàlisis, en especial a EMSER, empresa municipal de serveis. Una especial mencio als consells de Trecientosmil, pel suport en la visualització de dades. També a Maria Rosselló, Mikel Berra i Julia Duro per l'assessorament.
Què és una recerca i acció participativa?
El projecte creu que no hi ha millor recerca que aquella que es fa amb la gent. Implicant la gent guanyem transparència en les dades i posem al centre les persones que tenen el poder de canviar i transformar la realitat. A través de la creació d'una metodologia participativa, el projecte permet que siguin els mateixos habitants qui dissenyin les preguntes de recerca i facin les anàlisis que consideren rellevants per al seu territori i poble. D’aquesta manera, la ciutadania pot liderar el procés per plantejar intervencions informades i en conjunt.
Implicant la gent guanyem transparència en les dades i posem al centre les persones que tenen el poder de canviar i transformar la realitat.
Un procés de recerca participativa implica un canvi profund respecte de la recerca tradicional: en lloc d’analitzar el territori des de fora, situa la gent al centre i reconeix que són els mateixos habitants qui millor coneixen les dinàmiques, tensions i reptes del seu entorn. En el cas de les cases a fora vila, això vol dir que les persones que hi viuen o conviuen amb aquestes realitats són les que poden definir les preguntes rellevants, validar les dades i orientar el diagnòstic cap al que realment importa per a elles, ja sigui l’impacte sobre l’aigua, el paisatge, l’accés a l’habitatge o el futur econòmic de la zona. Aquest enfocament fa la recerca més justa i més útil: no només genera coneixement, sinó que empodera la comunitat, que decideix què s’investiga, amb quina finalitat i com s’interpreten els resultats.
D’aquesta manera, les conclusions es construeixen col·lectivament i poden, si la comunitat així ho vol, esdevenir el punt de partida per organitzar-se i buscar solucions informades a les seves problemàtiques. A més, en un àmbit tan socialment i políticament complex com les construccions en sòl rústic, apostar per la participació garanteix transparència: els límits del que s’estudia i els motius per fer-ho emergeixen en debats públics i fruit de decisions preses amb tots els principals actors del territori, que hi tenen veu i representació.
La nostra metodologia de recerca participativa es basa en tres fases principals:
1. Transformem inquietuds en preguntes de recerca
Durant setmanes i a través de diversos models de participació, totes les persones que ho vulguin poden compartir les seves inquietuds, problemes i reflexions sobre les cases a fora vila. Tant si es tracta de problemàtiques individuals que han viscut personalment com de qüestions més col·lectives. És un procés obert, on tothom pot expressar-se sense limitacions. La nostra tasca, com a investigadors, és recollir totes aquestes aportacions i, conjuntament amb la ciutadania, transformar-les en centenars de potencials preguntes de recerca.
2. Decidim la recerca
Amb totes les preguntes recopilades, es convida els principals actors del poble a un “fòrum ciutadà”. Allà, els participants interactuen amb totes les preguntes formulades i han de decidir una priorització. Un cop fet això, a través d’una votació que ha de ser per unanimitat, es decideixen tres preguntes de recerca finals. Finalment, s’acorden els límits i els mètodes que es faran servir durant la investigació. Després de facilitar aquest procés, l’investigador inicia la tasca de recopilar i processar les dades que poden donar resposta a les preguntes acordades.
3. Analitzem les dades i repensem el territori
Un cop recopilades, les dades es visualitzen de manera interactiva per facilitar-ne la comprensió. En un segon fòrum, es convida la ciutadania a analitzar-les col·lectivament i, escollint diverses localitzacions, treballar propostes d’acció que permetin afrontar i revertir les problemàtiques detectades en aquells punts.
T'interesseria engegar un procés de debat i d'anàlisi territorial al teu municipi?
Vols conèixer més sobre el projecte i informar-te més sobre com pots participar?
